Ultimamente con el buen tiempo me he cruzado con muchas, hasta que hoy esta me ha llamado la atención, por su tamaño y por ser un dia nublado no parecia muy dispuesta a dar guerra.Le he propuesto de sacarle una foto y sí no me mordia, yo la colgaria en mi blog.
A cumplido su palabra y yo la mia, así que al terminar le he apuntado la dirección del blog en un papelito y se ha ido a cazar ranas y yo hacer la coca-cola.
Esta muy bien esto de las colaboraciones espontaneas. Les da otro punto de vista al blog igual de interesante que explicar los supermegaentrenos de la muerte. Sigue así Sergi
ResponderEliminarOstres Sergi, no sabia aquesta afició teva per aquests réptils...jo quan em trobo una cosa semblant faig l'sprint de la meva vida!!
ResponderEliminarEstem en contacte ok!
Cuidat!!
Sergi! que 2 amb una bici està prohibit!!!
ResponderEliminardeu ni do quina moral tens per agafar una serp així per les bones.
Vagi bé per Andorra!
PD: "al loro" que els escurçons de veritat porten verí i són capaços de saltar fins a mig metre (això no sé si és llegenda o no.. però per si de cas...), són fàcils de reconèixer pq tenen el cap molt triangular, són de color marró fluix (per camuflar-se millor els "punyeteros") i són força petits (deuen fer un pam més o menys).